Desperta un nou dia, podria ser un qualsevol, un d'aquells en que el món es desperta i se'n va a dormir sense haver canviat, d'aquells en que s'adorm amb les mateixes llaganyes de misèria als ulls amb les que s'ha aixecat. Però avui no és un dia qualsevol; tal i com ja ho han batejat els sempre sensasionalistes mitjans de comunicació, avui és el dia en que pot canviar el món.
Als EUA hi ha avui eleccions. El model electoral bipolar ens presenta l'elecció entre el republicà John McCain i el demòcrata Barack Obama. Un mostra un rostre ja envellit, ple d'històries ja passades, heroiques a nivell militar; l'altre, d'aspecte jove, ens explica relats d'un futur esperançador i si cap, més just.
Lluny queden ja les paraules de Martín Luther King i el seu "I have a dream", però està més pròxim que mai el compliment d'aquest somni gràcies al "Yes, we can". Barack Obama, si en les eleccions d'avui, tal i com semblen mostrar les enquestes, aconsegueix ser president dels EUA, caurà un mur immens per tamany i per història. Més enllà del seu discurs cuidat i ple de paraules i accions esperançadores, no s'ha d'oblidar que Obama és un polític i que en la seva gestió haurà de moure els fils dels diferents interessos del poder. No és fàcil ser tant ilusionant com a president que com a candidat, la realitat sovint et fa ser menys popular una vegada el poder està a les teves mans. Així doncs, a nivell polític el que esperem d'Obama és que ens pugui aportar més sentit comú del que ens ha aportat Bush en 8 anys, tant a nivell militar com econòmic i també en les seves relacions a nivell internacional, i de moment, en aquests aspectes el considerarem més com a polític que no pas com a salvador del món, ens pot evitar disgustos.
Ara bé, el que representa Obama és un canvi molt més gran, molt simbòlic. Tot i no pertanyer de ple al col·lectiu d'afroamericans (si no que ja té cert mestizatge), només la seva condició de candidat a president ja va ésser un triomf per a tots els negres que van tenir les portes tancades en molts aspectes de la societat dels EUA fins no fa massa. Ara gràcies a Obama, l'esforç i la lluita de tots aquells que van combatre per la igualtat de drets reben avui el seu premi. Com ja he comentat abans, la victoria d'Obama seria la caiguda d'un mur de desigualtats a nivell social, que ha llastrat en molts moments de la història la dignitat de l'ésser humà, en la seva pròpia essència.
Cal esperar, tan sols unes hores, per veure els resultats. Les dues opcions de futur estan clares: seguir com fins ara o derruir un trocet més del mur de les desigualtats entre éssers humans. Potser només seria el troç de les desigualtats entre blancs i negres als EUA, ja sabem que al món queden molts altres trocets del mur de les desigualtats i que els mitjans de comunicació no fiquen tan esforç en parlar-ne, però igualment seria una victoria molt important. Mica en mica podem construir un món millor, i la figura d'Obama, amb tot allò que la societat (i els assessors de Barack) ha fet que representi és una gran ajuda.
Tanco els ulls i recordo el "Yes, we can"... Estudio polítiques i sé de les trampes del joc dels lemes, però no puc evitar sentir com se m'emociona la pell!
.JPG)
