dissabte, 17 de gener del 2009

PARAULES A FLOR DE PELL


Des de fa uns dies el encapçalat del meu blog mostra una nota que diu el següent: “tancada temporalment la producció de somnis per manca d'il·lusions; motiu: genocidi al poble palestí”. La veritat es que em sortia així del cor i així ho vaig escriure, però no sabia molt bé fins on arribaria aquesta aturada de la producció ni quines conseqüències portaria. Ara he decidit que no penjaré res que no tingui relació amb palestina fins que la situació actual no es calmi, així que segueixo opinant sobre diferents aspectes del genocidi a palestina...

***

Aquest divendres 16 de gener, vaig tenir la sort de poder assistir a una xerrada sobre la situació que viu Palestina. Es va celebrar a la seu nacional de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), i la vaig organitzar jo mateix, com a Coordinador General de l’Àrea d’Instituts. El motiu de l’activitat era apropar a tots aquells estudiants que estiguessin interessats en el tema a la realitat del genocidi, intentant fer sentir el màxim de pròxima la situació, i sobretot anar un pas més enllà del que pot anar un telenotícies.

Els ponents de l’acte van ser Maria Freixes, membre de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, i l’Usama, palestí resident a Catalunya. Va ser una experiència molt enriquidora i sincera. Les paraules d’aquell home amb coneixement de causa, el seu sentiment com a part implicada en el genocidi, i la seva mirada acompanyada per paraules mig entre tallades per l’emoció... no tenien preu, no es podien pagar amb l’or que hi ha el món. La sala d’actes es va fer petita com un puny, on els assistents, aplegats, vam trobar-nos dins el cor de la barbàrie que viu Palestina i més especialment Gaza en un viatge sentimental molt potent. En el nostre pit sens va introduir un sentiment de germanor i impotència, barrejat en un còctel agredolç.

Els dirigents no escolten i les bombes no callen; els rius de sang innocent segueixen regalimant, però els ciutadans del món estan amb Palestina i ho seguirem demostrant com estem fent fins ara, no ens quedarem sense veu pel camí.

dijous, 15 de gener del 2009

CARTA ALS REIS MAGS

Aquest escrit és una reflexió nadalenca que vaig fer durant aquest hivern. Se'm va arrelar dins del cap en un petit bar, ple de gent i soroll; no té res a veure amb el que explica l'escrit però és així com va néixer la idea. El text és una metafora que reflexiona sobre aquells desitjos no materials que podem posar en una carta als reis mags; en aquest cas una nena fa una carta plena d'inocència, aquella inocència que poc a poc anam perdent davant de la realitat que el món ens presenta en la vida diària.

------------------------------------------------------------------

Estimats Reis Mags,

Carrers i places brillen engalanats amb llumetes de colorins i comença a fer molt de fred. Fa ja uns dies que necessito portar bufanda, guants i orelleres. Això vol dir que falta poc per que arribeu un any més a casa meva per deixar la il·lusió que any rere any encerteu amb precisió. Entre el antic sofà i la rústica taula he descobert, en matins plens d’alegria, aquells regals que amb totes les forces havia demanat tenir. Però aquest any tot és una mica diferent, i només demano una cosa i amb ella sola em conformaria.

Tot va començar quan aquell home ben vestit i molt pentinat va dir dalt d’una tribuna i amb la bandera nacional darrere tot un seguit de paraules com “pàtria”, “orgull nacional” o “llibertat” de les quals només sé bé que vol dir la última; després d’això el pare va marxar cap a unes terres llunyanes, allà on la gent vesteix diferent i escriu amb uns símbols estranys. Portava una motxilla amb roba i un objecte metàl·lic i llarg penjat a l’espatlla.

D’això fa molts mesos, abans de començar el curs que ara acabo. Des de llavors a casa tot s’ha tornat molt trist i la mare ja no juga amb mi. Sovint ve l’àvia i l’ajuda a preparar el dinar o el sopar, sembla que sola no tingui forces per fer res. Ja mai somriu i moltes vegades la descobreixo mirant molt atenta la fotografia del seu casament, moltes vegades sento com plora gairebé sense fer soroll durant la nit.

I és per això que aquesta vegada no faré una llista llarga ni demanaré cap cosa que pugueu comprar a una botiga. Sé que és difícil, sé que no us serà fàcil de trobar però la meva carta només us demana que torni el meu pare, i que el somriure angelical torni a dibuixar-se a la cara de la meva mare mentre s’abracen. Espero que el desig és compleixi i que tot torni a ser com abans però sé que no serà fàcil.


Un petó molt fort,
Inocència


Període Nadal 2008

diumenge, 11 de gener del 2009

PALESTINA, EL POBLE ESTÀ AMB VOSALTRES

Ahir la ciutat de Barcelona va sortir al carrer per manifestar-se en contra de la massacre que està portant a terme l'Estat d'Israel, i en favor d'una pau que avui sembla una utopia llunyana al territori Palestí.

Prop de 50.000 persones van voler mostrar el seu rebuig a la política militar desmesurada d'Israel, i amb crits com "Palestina lliure", "Israel assassí i terrorista" o "Boicot a Israel" la marxa va omplir els carrers Pelai i Via Layetana de gom a gom, era una marea en favor del poble palestí.

Representants del Govern de Catalunya no van faltar a la cita, en un fet que els aproxima a les inquietuds dels ciutadans, situació que no sempre és fàcil de veure. I és que ahir, el poble va sortir al carrer per trencar amb el silenci, per allunyar-se d'una complicitat amb Israel que la població no vol. La Comunitat Internacional amb la seva feble postura i els EUA amb el seu etern suport a l'Estat d'Israel no tenen el suport de la opinió pública mundial, com demostren altres reivindicacions massives a indrets tan dispars com Madrid, Londres o Bòsnia. La gent no vol complicitat ni simpaties amb Israel, vol mà dura contra la violència i l'incompliment dels acords internacionals.

De nou els ciutadans demanem la pau, de nou donem la nostra opinió sobre un tema bèl·lic, com ja es va fer davant la guerra d'Iraq. No vam ésser escoltats i el temps ens ha donat la raó, ens van vendre mentides i el fracàs el van pagar els civils iraquians. És per això que avui tornem a aixecar la veu, emprant-la com la nostra millor arma, per desmarcar-nos de la complicitat del sistema internacional, per demanar la fi dels atacs a Gaza i per cridar ben alt: "AVUI TOTS SOM PALESTINA".

dissabte, 3 de gener del 2009

LA MEVA OPNIÓ SOBRE ISRAEL-PALESTINA

Després de tot el que està passant aquests dies a Gaza i de l'invasió terrestre de l'exercit israelià que ha començat aquest mateix vespre (fa pocs minuts), i davant de les declaracions de la presidència de torn de la UE en que s'afirma que l'acció d'Israel és defensiva i no ofensiva tenia pensat fer akgun escrit de suport al poble palestí. Però no sabria com expressar tanta ràbia; les paraules, aquesta vegada se'm queden curtes. Així doncs, llegint avui El Periòdico de Catalunya he trobat la millor manera d'expressar el meu sentiment sense escalfar-me massa la boca. Aquí us deixo la imatge (si no veieu del tot bé el text, podeu clicar sobre d'ell i el tindreu més gran);